Resultats de la cerca

Constitueix un dels paràmetres i és igual al quocient entre la variació del corrent anòdic i la de la tensió de reixa, essent constant la tensió anòdica És anomenada també conductància mútua o pendent del tub, i hom la representa per g m o S

El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ

Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics

Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V…

Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…

Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’…

El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora