Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
prefecte dels sagrats palaus apostòlics
Cristianisme
Funcionari públic encarregat de la superintendència administrativa del Vaticà.
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
visita ‘ad limina’
Dret canònic
Viatge a Roma que han de fer tots els bisbes catòlics del món (els d’Europa cada cinc anys, i els altres cada deu) per tal de donar compte de l’estat de llurs diòcesis a la Santa Seu.
També és obligatòria per als vicaris apostòlics, però els uns i els altres, en cas de necessitat, la poden complir per mitjà d’una altra persona degudament autoritzada La feu obligatòria Sixt V 1585
Giovanni Colombini
Cristianisme
Religiós.
Convertit el 1355, fundà deu anys més tard la congregació dels clergues apostòlics de Sant Jeroni jesuat , aprovada el 1367 per Urbà V Beatificat per Gregori XIII, la seva festa se celebra el 31 de juliol
Francesc Baucells
Cristianisme
Franciscà.
Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que gaudí de popularitat
Francesc Baucells
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del s XVIII
pare de l’Església
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.
Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles
cànon apostòlic
Dret canònic
Nom amb el qual és designada cadascuna de les tres col·leccions canòniques.
La més antiga és la dels Cànons eclesiàstics dels sants apòstols , i comprèn trenta regles, redactades en llengua grega, a Síria o Egipte, al principi del s IV Els 85 cànons grecs o cànons apostòlics probablement daten dels s V i VI Els 127 cànons dels apòstols , en llengua aràbiga, reprodueixen materials grecs anteriors Tradició apostòlica , Constitucions apostòliques
Constitucions Apostòliques
Recull de prescripcions canòniques, litúrgiques i morals d’origen pretesament apostòlic.
Comprèn vuit llibres els sis primers segueixen la Didascàlia s III, el setè glossa la Didakhé s I i el vuitè és una refosa de la Tradició d’Hipòlit Es clou amb els Cànons Apostòlics, obra del mateix compilador Fou elaborada probablement a Síria a la fi del s IV, i es conserva en text original grec
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina