Resultats de la cerca

Des del 1440 treballà a Colònia, on fou l’introductor de les figures curtes i els caps rodons de l’escola renana La seva obra, molt apreciada pels romàntics, és d’unes brillants coloracions i una hàbil composició Obres el Tríptic de la catedral de Colònia, la Mare de Déu del Roser Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, la Presentació al temple Hessisches Landsmuseum, Darmstadt

Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la…

Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar

Pintà quadres de tema religiós per a l’església de Santa Isabel, a Madrid, però es distingí particularment com a pintor de paisatges, alguns disposats com a escenaris per a situar-hi les figures de composicions mitològiques Té obres al Museo del Prado, Madrid

Benedictí, és autor d’un martirologi, compost l’any 858, ple de llegendes i errors, que tingué una indubtable influència damunt els martirologis posteriors, especialment en el Martirologi romà

Autor de la Magna Glossa , recull sistemàtic de les anotacions i els comentaris al Corpus Iuris i d’altres fets per glossadors precedents i contemporanis obra de gran transcendència, fins i tot per a l’administració de justícia

S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà

Canonge de la seu de Barcelona Consta des del 1011 com a jutge i especialista en conflictes de dominis i jurisdiccions Des del 1018 apareix estretament vinculat a la casa comtal com a preceptor de Berenguer Ramon I, jutge palatí, mestre notari i conseller de la comtessa vídua Ermessenda Durant quaranta anys actuà en tots els judicis comtals, com en el famós d’Ullastret 1029 contra el comte Hug I d’Empúries, i en les diferències que oposaren Ermessenda al seu fill 1023 Continuà a la cort comtal en temps de Berenguer Ramon I de qui autoritzà el testament el 1032 i de Ramon Berenguer I fins el…

Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona