Resultats de la cerca

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà  i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Senyor de Curull i de Vilarnadal Fou jurat de la ciutat de Girona en diverses ocasions i autor d’una Apología histórica y sacra en defensa de haber salido milagrosas moscas , manuscrit Bib Castell Peralada Onofre Relles li atribuí dos altres textos De las grandezas de Gerona i Vida de San Narciso , inèdits

Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però aquest darrer l’obligà a desfer el tort Es casà vers el…

Professà a Montserrat 1681 i fou prior i arxiver del monestir Redactà una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat , que, segons Torres i Amat, fou publicada, i deixà manuscrits, una història dels priors, abats i homes illustres de Montserrat i una relació dels benefactors del monestir, en castellà

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa per los…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà…