Resultats de la cerca
Es mostren 2167 resultats
Pere de Cardona i de Villena
Història
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols.
Fill gran d’Antoni Cardona i de Luna, virrei de Sicília Serví Alfons IV de Catalunya-Aragó a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça 1435 El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes Les vengué als Albert el 1450 Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gallípoli i Due Petralie —feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia— i el féu mestre justicier del regne de Sicília El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso Tanmateix, mai no perdé el contacte…
Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries
Història
Senyor de Torà i Rupit, fill del vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).
Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Guillem de Cardona i de Jorba
Història
Mestre del Temple, senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs.
Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia Intervingué…
Ramon de Cardona
Història
Almirall, senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós i d’una portuguesa.
Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal 1312 Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou 1319 En fou almirall 1320 al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibellins al nord d’Itàlia Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà 1323 i, més tard, fou fet…
Lorenzo Calvo de Rozas
Història
Política
Polític liberal castellà.
Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants
Guerau de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (1105-32) (Guerau II de Cabrera) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera
.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d' Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona
Josep Brel
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia de Sant Carles de València; es destacà com a retratista.
Obres significatives són Sant Vicenç —còpia d’un quadre de Ribalta— i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe
Bramantino
Arquitectura
Pintura
Nom amb què és conegut l’arquitecte i pintor renaixentista Bartolomeo Suardi.
Destaquen els plans que traçà per a la capella Gian Giacomo Trivulzio, a San Nazzaro Maggiore Milà, i la pintura Adoració dels Reis Londres
Juan de Borgoña
Pintura
Pintor renaixentista castellà.
Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà