Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
apuntador de draps
Història
Obrer encarregat de prendre anotacions de les peces de draps que sortien del país, i que, a més, tenia cura de plegar-les i àdhuc de cosir-ne els farcells.
En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador
Joaquim Dimas i Graells
Teatre
Empresari i autor teatral.
De jove fou actor i apuntador més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848 i del Teatre Odeón de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 la societat La Gata, de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Una nit de Carnaval 1851, Les tres roses 1855, Cap geperut es veu el gep 1860, La festa major 1869, De rebot 1877 La seva obra enllaça els intents de Josep Robrenyo i de Francesc Renart amb les primeres obres de Frederic Soler
Lluís Antoni Josep Moncín
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra Fou apuntador i actor Prengué part en una polèmica literària amb Cándido María Trigueros amb l’opuscle Recurso de fuerza al Tribunal Trigueriano contra las Cartas del Diario Madrid 1788 El seu primer èxit fou el 1768 amb Perder por su tiranía reino, esposa y libertad Una bona part de les seves trenta-set comèdies i vuitanta sainets han restat manuscrits Escrigué el poema heroic España gloriosa por su ilustre hijo Barcelona 1779 Usà com a pseudònim Paulino Monthesinos Cijón , i Moratín el considerà un dels responsables del mal gust teatral del seu temps Bibliografia…
Joaquim Dimas i Graells
Literatura catalana
Comediògraf.
De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de Josep Robrenyo i de Francesc Renart amb el de…
Antoni Bisañes
Teatre
Dramaturg.
Feu d'apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d'aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d' El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues…
Antoni Bisañes
Literatura catalana
Comediògraf.
Feu d’apuntador al Teatre Principal de Palma i després, entre el 1860 i el 1864, feu d’actor de cafè al Racó de Plaça i escriví peces curtes en vers en què utilitzà sovint temes folklòrics Se’n conserven en edicions de canya i cordill i de manuscrites, a la Miscellània Pascual → Pascual i Arrom, Bartomeu Los locos lo dissabte de Nadal 1860, El metge per força , adaptació poc subtil de la comèdia de Molière, i El jai Bonís 1861, Una nit de rebombori , Dos marits de bona pasta i En Bernat gelós 1862, Lo que poren ses dones 1864, i dues peces dividides en parts, El dimoni coix…
Pablo Ley Fancelli
Teatre
Dramaturg i crític teatral.
Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva…
sistema operatiu
Electrònica i informàtica
Conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un ordinador.
Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície gràfica amb l…
enllaç
Electrònica i informàtica
Vincle lògic entre dos elements de dades, generalment expressat amb un apuntador.
L’ús dels enllaços és fonamental per a la construcció d’estructures de dades enllaçades, on la relació espacial o temporal de les dades en lloc de mantenir-se per contigüitat física, es manté a través dels enllaços