Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Apure
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
La capital és San Fernando de Apure 115 948 h 1997 A excepció de l’oest del país, que és muntanyós, el territori és ocupat pels llanos , drenats per l’Apure, l’Arauca, el Capanaparo i el Sinaruco, que a l’època de les pluges es comuniquen per canals La principal activitat econòmica és la ramaderia cavalls i vaques, ocupació tradicional dels habitants dels llanos llaneros
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable
William Fergunson
Història
Revolucionari irlandès que lluità per la independència dels països hispanoamericans.
El 1810 s’incorporà a les forces del general Páez durant la campanya d’Apure, i passà després a l’illa Margarita, a les ordres d’Urdaneta Participà en el setge de Cartagena i en la batalla d’Ayacucho 1824 Morí en l’atemptat del palau de San Carlos setembre del 1828, en voler defensar la vida de Bolívar
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Barinas
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…
Rómulo Gallegos
Història
Literatura
Escriptor i polític veneçolà.
La seva extensa producció de novelles —de la qual es destaquen Reinaldo Solar 1920, La trepadora 1925, Doña Bárbara 1929, Cantaclaro 1931 i Canaima 1935— constitueix un vast retaule de la vida als llanos i fa de l’autor un dels grans fundadors de la narrativa llatinoamericana La carrera política de Gallegos s’inicià el 1931 com a senador de l’estat d’Apure, però fou exiliat aquell mateix any per la seva oposició al dictador Juan Vicente Gómez, fins el 1936 Elegit president de la república el 1947, fou enderrocat per un cop d’estat militar el 1948 Fins el 1958 visqué a l’exili
Portuguesa
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Guanare 37 715 h 1971 Situat a l’W de Veneçuela, limita amb els estats de Lara al N, Cojedes a l’E, Trujillo a l’W i Barinas al S La major part es troba a la regió dels Llanos i és travessada pel riu Portuguesa, afluent de l’Apure, que li dóna el nom Clima tropical amb temperatures mitjanes de 28°C i pluges de l’ordre dels 1 600 mm a la capital És cobert de sabana als Llanos i té bosc tropical a les parts altes Poc poblat 33 h/km 2 1984, l’economia es basa en l’explotació de fustes precioses i conreus d’arròs, cotó, sèsam i blat de moro La indústria és de…
Llucià Navarro i Rodon
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dissenyador.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…