Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
arbitratge internacional
Dret internacional
Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral A la primera Conferència de la Haia 1899 fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als…
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
batuda
Història
Prestació personal que consistia en el servei en prats, sembrats i vinyes a què estaven obligats els pagesos de remença en terres explotades pel senyor.
Fou abolida per la sentència arbitral de Guadalupe de l’any 1486
enterca
Història
Dret català
A la baixa edat mitjana, mal ús consistent en exacció econòmica feta, violentament, pel senyor a un pagès de remença.
Fou un dels mals usos expressament prohibits en la sentència arbitral de Guadalupe 1486
arages
Història del dret
Exacció que, a Catalunya, els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l’explotació de terres.
Aquest ús fou abolit per Ferran II de Catalunya-Aragó en la sentència arbitral de l’any 1486
eixorquia
Història del dret
A Catalunya, a l’edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.
Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó
vi de trascol
Història
Tribut de vi que en trascolar havia d’ésser lliu- rat pel pagès al senyor feudal.
Era un dels mals usos que foren abolits en la pragmàtica donada per Ferran II de Catalunya-Aragó l’any 1486 sentència arbitral de Guadalupe
tragina
Història
Dret català
Obligació de traginar amb un animal coses en benefici o utilitat d’un senyor o baró de castell termenat.
Com un mal ús fou exigida a vegades per senyors de masos o bordes als pagesos que hi eren fixats, mal ús que fou abolit per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres