Resultats de la cerca

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…

El 1810 combaté els reialistes, i fou governador de Buenos Aires 1820 Partidari del federalisme, fou bandejat pels unitaris, als quals s’oposà en el congrés del 1826 Continuà la guerra contra el Brasil per la pau del 1828 es comprometé a respectar la independència de l’Uruguai Fou afusellat en la revolta del general Lasalle

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós caps arribaren a…

En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA