Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
arlequí
Persona disfressada d’arlequí
(CC0 1.0)
Persona que duu una disfressa de triangles o rombes de colors variats, com el d’Arlequí.
arlequí
arlequí
Petr Stuchlý (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte coleòpter longicorni, de la família dels cerambícids, de mides bastant grans, els èlitres del qual, tacats de negre, vermell i bru, tenen un aspecte arlequinat.
Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud
Arlequí
Arlequí Dibuix de Nicolas Bonnart, en Recueil des modes de la cour de France (vers 1680)
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
ànec arlequí
Ànecs arlequins mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Beth Fishkind (CC-BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec petit, cabussador, de plomatge fosc, amb taques i ratlles blanques al cap, al coll i al pit.
Sedentari a Islàndia i accidental a l’Europa occidental
arlequinada
Literatura
Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al s XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
Arlequí, enamorat de Colombina, hi representava el paper de protagonista, fins que, al s XIX, fou desplaçat per Pantalone
zanni
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte que representa el criat ignorant, bufonesc, que parla rústicament en dialecte bergamasc.
Amb el temps donà vida a alguns personatges concrets, com per exemple Arlequí El nom deriva de la corrupció popular de Giovanni
Colombina
Teatre
Personatge de la Commedia dell’Arte
.
És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició…
El barber de Sevilla
Comèdia en quatre actes, en prosa, de Caron de Beaumarchais, estrenada a París el 1775.
C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat,…