Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició…
armistici de Breslau
Tractat, signat a Breslau l’any 1742, amb el qual hom posà terme a l’anomenada primera guerra de Silèsia, amb la incorporació d’aquesta a Prússia.
congrés de Praga
Història
Reunió dels delegats de Rússia, Prússia i França celebrada a Praga, durant l’armistici de Pleiswitz (juny-agost del 1813).
Proposat per Àustria, amb l’anuència de Napoleó I, les potències aliades contra França hi concertaren la dissolució del gran ducat de Varsòvia i de la Confederació del Rin, el retorn de Prússia als límits del 1806 i la restitució d’Illíria a Àustria Napoleó I n'acceptà quasi tots els acords, però el congrés i l’armistici ja havien finit i els aliats, juntament amb Àustria, reprengueren la guerra contra França
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
pau de Brest-Litovsk
Història
Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la independència d’Ucraïna i Finlàndia i s’obligava a pagar una indemnització.
Fou anullat amb l’armistici dels aliats 1918 i el tractat de Versalles 1919
preliminars de la pau
Dret internacional
Cadascun dels acords entre dos estats bel·ligerants per a fixar els criteris fonamentals que han d’informar la restauració de llurs relacions pacífiques.
Més compromès que el simple armistici, és un primer pas cap al tractat de pau
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
Jean-Marie-Gabriel de Lattre de Tassigny
Història
Mariscal francès.
Participà en el desembarcament aliat a Provença 1944 i foragità els nazis de Toló, Marsella, Lió i Dijon Signà l’armistici a Berlín 1945
Compiègne
Ciutat
Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França, situada a la vora del riu Oise, afluent del Sena.
Nucli industrial maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química Entre els seus monuments sobresurten el castell s XVIII, en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel 1751-65, i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX Fou fundada pels romans i anomenada Compendium Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren situat prop del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina