Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Excavacions Arqueològiques a Catalunya
Jaciment arqueològic
Sèrie de monografies editades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d’excavació realitzats en jaciments de Catalunya.
Se n'han publicat 16 volums entre el 1982 i el 1999
Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya
Col·lecció de monografies editades pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya a partir del 1992.
Recull la publicació d’alguns dels jaciments d’època prehistòrica a medieval excavats els darrers anys a Catalunya N'han aparegut 17 números fins el 1995
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
Servei d’Atenció als Museus
Museu
Museologia
Servei creat en virtut de la Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus amb l’objecte de garantir la conservació i la custòdia del patrimoni museístic i el dipòsit del material procedent de les intervencions arqueològiques i per donar suport tècnic als museus de Catalunya.
Els SAM estan vinculats a un museu concret i estenen la seva actuació sobre un àmbit territorial determinat Fins l’any 1998 no es va crear el primer SAM a Sant Pere de Galligants, seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb un àmbit d’actuació per al conjunt de les comarques gironines El Pla de Museus de Catalunya 2007 potencià els SAM com a unitats bàsiques d’assistència al patrimoni museístic en el territori El 2009 s’inaugurà el SAM de Lleida, ubicat en el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, que dóna suport tècnic i logístic als museus locals i comarcals de la demarcació…
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló
Historiografia catalana
Revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació de Castelló de la Plana, fundada el 1974 sota l’impuls de Francesc Gusi i Jener, arqueòleg provincial i director del SIAP d’ençà de la seva creació.
Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època de la publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974, i l’últim a l’any 2000 amb data d’edició del 2001 Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló…
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Museu municipal de Barcelona inaugurat el 1943.
Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les…
la Creu d’en Cobertella
Prehistòria
Monument megalític del terme de Roses (Alt Empordà), del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent
Sagalassos
Ciutat grecoromana de l’antiga regió de la Pisídia, al sud-oest de l’actual Turquia, uns 100 km al nord d’Antalya.
Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada
termes romanes de Caldes de Malavella
Estació termal romana de Caldes de Malavella (la Selva).
És coneguda a les fonts clàssiques amb el nom d' Aquae Voconiae Les restes arqueològiques, entorn d’una gran piscina central, formaven part d’un santuari ibèric que, en època romana, estava dedicat al déu Apollo Les installacions rebien l’aigua d’una font termal considerada sagrada i a la qual s’atribuïen propietats medicinals
Centre Arqueològic i Museístic de Pedret
Museologia
Conjunt de dependències i serveis tècnics dedicats al patrimoni cultural inaugurat el 1994 a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret (Girona).
Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus SAM creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus del 1990, amb funcions de dipòsit central de material arqueològic i de suport tècnic als museus de la demarcació
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina