Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
bulb
Anatomia vegetal
En alguns bolets, engruiximent globulós de la base del peu.
Pot ésser immarginat, arrodonit o més o menys napiforme, o rodó marginat, en forma de baldufa
acronicta
Entomologia
Gènere de papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters.
Té el tòrax arrodonit i vellós, i una taca a les ales L’eruga viu sobre els oms Es troba al sud d’Europa
colúmbids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.
Tenen el cos arrodonit, amb el cap petit i el bec curt El plomatge és variable, de colors vius o apagats Són de vol ràpid i viuen a les roques i als penya-segats
home de Steinheim
Paleontologia
Crani trobat l’any 1933 a Steinheim, prop de Stuttgart, Alemanya.
Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius
tarsiformes
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, només amb tres espècies, però d’una importància extraordinària per les peculiaritats morfològiques i per la filogènesi.
Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El…
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
destre
Física
Antiga mesura de longitud emprada al Principat de Catalunya que consta de 12 pams, dits pams de destre, cadascun dels quals és dividit en 12 minuts, i cada minut, en 12 línies.
Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
Tomba de Vilamorós (Navàs)
Art romànic
Al lloc de Vilamorós, dins el terme de Navàs que estem tractant, hom hi ha descobert recentment una tomba excavada a la pedra, del tipus rectangular A És un enterrament d’adult, orientat, com de costum, seguint l’eix est-oest i el cantó del cap es presenta lleugerament arrodonit
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina