Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os…
trocànter
Anatomia animal
Segon artell de les potes dels insectes, de mida generalment petita, entre la coxa i el fèmur.
En els artròpodes és anomenat genèricament basiposi
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
apèndix
Anatomia animal
Projecció del cos d’un animal, que queda unida a una part més massissa del cos.
Sol tenir una forma allargassada, bé que varia segons la funció que realitza Molts animals en tenen un nombre parell i en posició simètrica, bilateralment en els artròpodes i anèllids n'hi sol haver un parell a cada segment antenes, potes, etc
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges