Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
baló pressuritzat
Meteorologia
Transports
Baló lliure estanc.
Omplert d’hidrogen o heli, ha d’ésser construït amb materials resistents que suportin les grans pressions diürnes que s’originen pel fet d’ésser constant el volum De dia ascendeix i de nit davalla, mantenint-se enlairat durant mesos De forma esfèrica o carbassenca, és capaç de transportar una càrrega d’uns 100 kg a uns 23 km d’altura
baló infraroig
Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
gota freda
Fases de formació d’una gota freda associada a una bifurcació del corrent en un jet
© Fototeca.cat
Meteorologia
Depressió atmosfèrica freda les característiques de la qual s’originen en la circulació de la troposfera mitjana.
En latituds mitjanes és formada, com a cèllula depressionària, sota règims de circulació d’índex baix, correntment associats a una bifurcació del corrent en jet , i per desbordament d’aire polar L’aire fred que la forma, en ésser més pesant que el circumdant, baixa ràpidament i forma en superfície un remolí ciclònic d’uns 200 a 600 km de radi, pel centre del qual ascendeix l’aire càlid superficial, entorn del qual gira l’aire fred descendent El seu moviment horitzontal sol ésser lent i origina un mal temps persistent, típic de les masses d’aire polar
nivell de condensació
Meteorologia
Nivell, expressat en alçària o pressió, en el qual l’aire humit que ascendeix arriba a la saturació i comença a condensar el vapor d’aigua que l’acompanya.
En l’atmosfera, l’ascens de l’aire humit implica generalment un refredament a causa de la seva expansió en assolir progressivament pressions cada vegada més baixes Aquest refredament, aproximadament adiabàtic, augmenta la humitat relativa de l’aire ascendent fins a arribar al 100% aire saturat i, a partir de l’alçària anomenada nivell de condensació, provoca la condensació del vapor d’aigua en forma de petites gotes de núvol En funció de la causa de l’ascens de l’aire, el nivell de condensació adopta diferents noms nivell de condensació per elevació, per mescla, per convecció, per…
CAPE
Meteorologia
Energia potencial convectiva disponible per convecció d’una parcel·la d’aire que ascendeix per damunt del seu nivell de convecció lliure, fins a assolir de nou el nivell d’equilibri tèrmic amb l’ambient que l’envolta.
Expressada generalment en J/kg, indica sovint el grau de severitat que pot tenir una tempesta i es calcula a partir de les dades dels perfils de temperatura i humitat de l’atmosfera obtinguts mitjançant el radiosondatge Els valors inferiors als 1000 J/kg indiquen moderada convecció poc important, entre 1000 i 2500, i per valors superiors forta severa
circulació general atmosfèrica
L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…