Resultats de la cerca

El valencià Jordi Martínez Aspar, amb una motocicleta Derbi, es proclama per primer cop campió del món de 80 cc

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Debutà en la categoria de Moto3 el 2014, en la darrera cursa de la temporada, formant part del Calvo Team L’any 2020 es proclamà campió del món d’aquesta categoria, com a pilot d’Aspar Team

Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el…

L’any 1971 disputà la seva primera cursa a Cullera i quedà segon El 1973 puntuà per primer cop en un Gran Premi del Mundial, al circuit del Jarama Disputà diverses proves internacionals a Barcelona, com el primer Gran Premi Internacional Banc Condal 1973, les 24 Hores de Montjuïc 1974 i el Gran Premi d’Espanya 1976 El 1977 fitxà per Bultaco L’any 1983 fitxà per Derbi i apadrinà un jove Jorge Martínez Aspar El 24 d’abril de 1984 tingué un accident mentre feia unes proves al polígon industrial de Martorelles i s’hagué de retirar de les competicions En el seu palmarès consten dos…

Germà del també pilot Pol Espargaró , l’any 1999 guanyà el Campionat de Catalunya d’enduro de 60 cc i fou tercer en el de motocròs de 60 cc El 2001 guanyà el Campionat Rieju Supermotard de Catalunya i el d’Espanya L’any 2003 guanyà el Campionat de Catalunya de velocitat en 125 cc i l’any següent fou campió d’Espanya i de Catalunya de la mateixa cilindrada, i es convertí així en el pilot més jove a aconseguir el títol estatal El 2004 debutà en el Campionat del Món de motociclisme, on el 2005 corregué per l’equip Seedorf Racing pilotant una Honda El 2006 disputà amb l’equip Honda el Mundial de…

En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya 1989 de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto 1990 de 75 cc El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una…

Té l’origen en el taller de reparació de bicicletes propietat de Simeó Rabasa Singla , creat l’any 1922 El 1944 Simeó i el seu germà Josep fundaren la marca Bicicletes Rabasa i el 1949 es creà la marca Derbi i es fabricà el primer velomotor, la Derbi SRS L’any 1950 l’empresa es passà a denominar Nacional Motor Rabasa SA i presentà un model de motocicleta de 250 cc a la Fira de Mostres de Barcelona  Especialitzada en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important d’Espanya, les seves activitats comercials s’estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l’…

Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…