Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
àster
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
Aster
Astronomia
Agrupació astronòmica de Barcelona, societat d’afeccionats a l’astronomia i ciències afins.
Fundada el 1948 per Ernest Guillé, el 1953 fou inaugurat l’observatori, equipat amb un telescopi refractor equatorial de 110 mm en estació, i també d’altres reflectors Publica periòdicament el butlletí Aster
àster
Biologia
Sistema de filaments que irradien del centrosoma; s’evidencia al començament de la mitosi.
aster
Suport d’un ast.
Esportiu Aster
Esport general
Centre esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Construït els anys setanta, disposa d’un complex esportiu molt ampli, amb piscina coberta, gimnàs, sales d’activitats dirigides, pistes de tennis i de pàdel, pavelló cobert i camp de futbol de gespa artificial També té un alberg o residència per a esportistes i visitants La secció de pàdel participa en lligues de l’àmbit de Catalunya i organitza torneigs a les seves installacions
radiòmetre espacial avançat d’emissió i reflexió tèrmica
Electrònica i informàtica
Sistema de teledetecció posat en òrbita pel govern dels EUA i el Japó, juntament amb el satèl·lit Terra al desembre del 1999.
Conté 14 bandes de mesura i les seves imatges són utilitzades per a la interpretació geològica i ambiental Obté imatges que cobreixen una àrea de 60 km × 60 km El rang espectral i les característiques de les imatges ASTER les fan adequades per a realitzar estudis d’àmplia diversitat, com per exemple la generació de mapes de temperatura i reflectivitat utilitzant el rang espectral i elevació a partir de les dades de les bandes 3N i 3B
Màrius Lleget i Colomer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la cinètica de la…
espícula
© fototeca.cat
Zoologia
Cadascuna de les agulles calcàries o silíciques que formen part de la malla interna que sosté el cos de les esponges no còrnies (porífers).
Les espícules formades a l’interior de la mesoglea poden ésser meglascleres , que són les més grosses i constitueixen l’armadura fonamental de l’esquelet, i microscleres , que són més petites i omplen els espais buits fent una tasca de farciment Espícules silíciques megascleres 1, estil 2, 3 i 5, oxes 4, amfidiscs © fototecacat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina