Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Emili Roviralta i Astoul
Cirurgià.
Germà de Raül Roviralta i Astoul Llicenciat en medicina a Barcelona el 1917, fou professor ajudant de la facultat de Barcelona al costat de Joaquim Trias Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria i hom el pot considerar el pioner i mestre de la cirurgia infantil al nostre país És el creador de la institució infantil Camitas Blancas Ha publicat La cirurgia abdominal del nen 1932, Abdomen quirúrgico en el niño 1946, El lactante vomitador 1950, La ectopia gástrica parcial 1953, El megacolon congénito 1960 i més de 250 treballs sobre temes de cirurgia infantil
Raül Roviralta i Astoul
Museologia
Metge i col·leccionista.
Primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde 1951 Es llicencià en medicina a Barcelona l’any 1915 i es dedicà a la pediatria Féu estudis històrics i arqueològics i arribà a reunir una collecció de valor internacional de miniatures de vaixells Transformà una part de la Costa Brava de la seva propietat en un paratge que denominà Santa Clotilde, la Proa o Hípsidris Fou conseller d’assistència social de la Generalitat de Catalunya durant el Bienni Negre 1935 Es traslladà al Brasil
Josep Maria Sert i Badia
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Pintor.
Fill de Domènec Sert i Rius Format amb Benet Mercadé i amb Pere Borrell Soci del Cercle Artístic de Sant Lluc i deixeble d’Ade Riquer, amplià coneixements a Roma i a París El 1900 Torras i Bages li concedí la catedral de Vic per a una gran decoració mural, de la qual presentà esbossos i teles preparatòries el 1905 i el 1907 a Barcelona i a París A través de les exposicions a l’estranger, aviat assolí un prestigi extraordinari en el món de l’aristocràcia francesa i anglesa, per a les quals feu sumptuoses decoracions El 1908 decorà la Sala dels Passos Perduts del Palau de Justícia de Barcelona…
La Generalitat ocupada (octubre del 1934 – febrer del 1936)
Arran del Sis d’Octubre, el Govern de la República suspengué l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la presidència de la Generalitat fou encomanada als governadors generals Pel juny del 1933, el president del Govern, Manuel Azaña y Díaz, presentà la dimissió davant una situació que se li havia fet insostenible D’una banda, els efectes de la crisi econòmica mundial —que ja es deixaven sentir— atiaven els enfrontaments amb un moviment obrer i camperol radicalitzat, que havia deixat de confiar en les reformes de la República i es decantava cap a una alternativa revolucionària insurreccions…