Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Belarmino Tomás Álvarez
Història
Economia
Dirigent socialista i sindical asturià.
Secretari del sindicat miner asturià i membre del comitè nacional de la UGT, fou el dirigent de la revolució del 1934 a Sama de Langreo Elegit diputat durant la República, fou governador d’Astúries 1936 i comissari general de l’aire 1938 Després de la guerra civil s’exilià
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Torcuato Fernández-Miranda y Hevia
Història
Política
Polític asturià.
Oficial de les tropes franquistes durant la guerra civil, fou més tard un dels preceptors més influents del príncep Joan Carles de Borbó Ministre secretari general del Movimiento des del 1969, i vicepresident del govern entre el juny del 1973 i el gener del 1974, a partir del desembre del 1975 ocupà la presidència de les Corts i del Consell del Regne, des d’on impulsà l’autodissolució d’aquestes institucions i el desmantellament formal del franquisme, obrint pas a la reforma política Dimití al maig del 1977, i rebé el ducat de Fernández Miranda
Rafael del Riego
Història
Militar
Militar asturià.
Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya 1814 L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebellà a Cabezas de San Juan Andalusia occidental i proclamà la Constitució del 1812 Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona, davant l’apatia de…
Andrés Saborit Colomer
Història
Polític asturià.
Militant del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors en fou vicepresident el 1932, fou empresonat perquè formava part del comitè de vaga a l’agost del 1917 Fou director d' El socialista S'oposà a l’ingrés del PSOE a la Internacional Socialista 1921 Exiliat després de la Guerra Civil, l’any 1977 tornà a l’Estat espanyol i residí fins a la seva mort a València És autor de la biografia Julián Besteiro 1967
Jerónimo Valdés y de Noriega
Història
Militar
Militar asturià.
Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de…
Evaristo San Miguel y Valledor
Història
Militar
Militar asturià.
Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i…
astur
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava l’actual Astúries i el nord de Lleó.
Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or
Indalecio Prieto Tuero
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista asturià.
Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran dels fets d’…
José Posada Herrera
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític asturià.
De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876