Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
densiflor | densiflora
polímer dendrític
Química
Polímer hiperramificat que dóna formes arbòries.
Aquestes estructures poden ésser de dos tipus estructura globular de branques distribuïdes radialment, cada vegada més ramificades i atapeïdes que poden atènyer diàmetres de 10 mm i pes molecular de més d’un milió de daltons i estructura de model fractal d’enllaços químics, d’arquitectura aleatòria o regular Aquests composts, preparats per l’equip del doctor ATomalia a la Dow Chemical al final dels anys setanta, han tingut moltes aplicacions com a agents d’alliberament de drogues o de gens a l’interior de les cèllules, com a antenes moleculars per absorbir energia lluminosa i…
pa de figues
Alimentació
Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, a vegades acompanyades de nous i ametlles.
carda
Oficis manuals
Raspall proveït de pues d’acer curtes i atapeïdes que hom empra per a netejar les llimes.
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
taronger nan
Taronger nan
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust amb port d’arbre nan, de la família de les rutàcies, de fulles d’un verd fosc, coriàcies, petites i atapeïdes, de flors nombroses, blanques i fragants, i de fruits en hesperidi, petits i de color ataronjat viu.
És una planta decorativa oriünda de la Xina
art xinès
Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…