Resultats de la cerca

Centrat en el Sāṃkhya-Sūtra ~1400 aC, ha estat objecte de nombrosos comentaris, el més important dels quals és el d’Iśvarakṛṣṇa, Sāṃkhya Kārikā sVaC Sistema ateístic —Buda hi fomentà la seva doctrina—, reconeix dues realitats últimes Puruṣa esperit, i Prakṛiti matèria Associat al sistema ioga , ha tingut influència també en el pensament religiós, sobretot en la Bhagavad- Gītā

Bé que el terme és molt recent s XVIII, el contingut per ell significat pot ésser trobat en concepcions filosoficoteològiques antigues, tant orientals sobretot a l’Índia com occidentals tanmateix aquest panteisme antic no és identificable del tot amb el panteisme pròpiament dit, típicament modern, car més que identificar Déu i el món pressuposa una unitat prèvia a l’un i a l’altre presocràtics, neoplatonisme, etc El panteisme estricte, que és una modalitat del monisme, pot ésser de dos tipus l’un concep Déu com a única realitat veritable a la qual redueix el món, simple manifestació, emanació…