Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Dominique Paul Peyronet
Pintura
Pintor francès.
De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de RMagritte
Maurice Maeterlinck
Música
Escriptor belga d’expressió francesa.
Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…