Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
gran altitud i alta resistència
Vehicle, normalment avió o zepelí, usat com a satèl·lit estratosfèric.
El seu ús fou iniciat als EUA, amb plataformes com les denominades Pathfinder, Helios, Centurion, Halo o Sky Station, unes vegades amb finalitats militars i d’altres d’observació mediambiental o de suport als sistemes de comunicacions En aquest darrer cas suporten velocitats de transmissió de dades de 10 Gbps a 100 Gbps, i respecte als satèllits LEO o GEO presenten els avantatges de menys retard en les comunicacions, menys cost de llançament i la possibilitat de fer aterrar els vehicles per al manteniment La primera plataforma europea és la Heliplat Quan els vehicles no són tripulats, es…
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…
barrera de seguretat
Transports
Dispositiu, especialment una xarxa, emprat en els portaavions quan falla el dispositiu de retenció per tal d’aturar les aeronaus que hi aterren.
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…