Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Blancaflor
Folklore
Personatge femení del cançoner popular català.
La cançó de Blancaflor és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa És una de les peces més originals del folklore musical català
Cançoneret de Ripoll
Literatura catalana
Recull poètic del segon quart del s.XIV contingut en el manuscrit 129 de Ripoll juntament amb les Regles de trobar de Jofre de Foixà, a les quals manca l’inici, i amb dos breus tractats, l’un sobre gèneres poètics exemplificat, i l’altre sobre les classes de rima.
Desenvolupament enciclopèdic Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses Dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera, una a Dalmau de Castellnou, i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Bibliografia Asperti, S 1985 Badia, L 1983 Vegeu bibliografia
Cançoneret de Ripoll
Recull poètic del segon quart del s XIV contingut en el manuscrit 129 de Ripoll juntament amb un fragment de les Regles de trobar
de Jofre de Foixà i amb un tractat sobre gèneres poètics exemplificat.
Conté divuit poesies dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera, una a Dalmau de Castellnou, i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes El conjunt enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans Jordi Rubió i Balaguer en féu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JHMarshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar’ of Ramon Vidal and Associated Texts , 1972 i Lola Badia, les poesies Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del ‘Cançoneret de Ripoll' , 1983
Alterum Chronicon Rotense
Historiografia catalana
Cronicó conegut també com a Chronicon Rotense-II, per diferenciar-lo d’un Chronicon Rotense-I, tots dos publicats per Jaume Villanueva (Alt. Chr. Rotense a Viage literario, XV).
Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…
home de Neandertal
Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…