Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
atribut
Gramàtica
Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu.
La qualitat que expressa l’atribut es refereix al substantiu a través d’un verb copulatiu En conseqüència, l’atribut forma part del predicat nominal, i es troba en les proposicions atributives o copulatives és allò que hom predica del subjecte Per tant, té una funció clarament adjectiva, i, en el cas que un substantiu faci d’atribut, aleshores, com que igualment completarà un altre substantiu, restarà adjectivat El meu cosí és arquitecte
atribut
Religió
Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu, com la simplicitat, la bondat, la saviesa, l’omnipotència, les quals, en realitat, s’identifiquen amb la seva essència.
atribut
Lògica
Allò que hom afirma o nega d’un subjecte; en aquest sentit, es confon amb el predicat.
atribut
Filosofia
Qualitat o caràcter de la substància, el qual, sense pertànyer a l’essència d’un subjecte, s’hi fonamenta.
atribut
Objecte característic, que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges o de certes idees personificades.
atribut
Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa.
atribut
Matemàtiques
Propietat que té un esdeveniment, procés, fenomen o dada i també la variable o conjunt de variables que el representa.
atribut heràldic
Heràldica
Dit de cadascun dels adjectius i participis que serveixen per a fer conèixer la posició, disposició, modificacions, alteracions i particularitats que distingeixen els elements.
, peces i figures tant interns com externs de l’escut per tal de donar-ne una descripció exacta i clara
proposició copulativa
Gramàtica
Proposició que introdueix un atribut del subjecte mitjançant el verb copulatiu ésser.
Per extensió, hom també aplica el terme a frases amb d’altres verbs de sentit similar, com semblar i fins i tot a frases que introduiexen un atribut de l’objecte directe aquest llibre, l’he trobat avorrit
processió
Cristianisme
En la doctrina trinitària (la Trinitat), acció per la qual l’Esperit Sant procedeix del Pare i, doncs, atribut que distingeix l’Esperit Sant de les altres dues Persones (el Pare i el Fill).
Basat en l’evangeli de Joan, l’atribut forma part del símbol nicenoconstantinopolità i fou desenvolupat pels pares capadocians A l’Occident hom afegí que l’Esperit Sant procedeix igualment del Fill filioque