Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fascicle de His
Anatomia animal
Banda muscular del cor que conté fibres nervioses que posen en connexió les aurícules amb els ventricles i serveixen per a transportar els estímuls d’aquelles a aquests.
És format per quatre porcions nòduls auriculoventriculars, fascicle principal, divisions septals dreta i esquerra i divisió terminal
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial
taquicàrdia
Patologia humana
Acceleració del ritme cardíac.
La freqüència cardíaca normal és de 70 batecs per minut, amb oscillacions de 50 a 100 d’acord amb les particularitats fisiològiques de cada persona quan la freqüència és superior a 100 batecs per minut hom parla de taquicàrdia Segons l’origen de l’estímul, les taquicàrdies poden ésser auriculars, auriculoventriculars i ventriculars
cor
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
vàlvula del cor
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars (anomenades mitral
l’esquerra, i tricúspide
la dreta) i semilunars ( aòrtica
i pulmonar
) de les cavitats cardíaques.
Arrítmia
Patologia humana
Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…