Resultats de la cerca

Fill del poeta Joan Maragall Autodidacte, estigué influït per l’impressionisme Exposà a París, Perpinyà, Ceret —on visqué molts anys— i Barcelona El 1964 publicà  Quaderns autobiogràfics , la traducció catalana d’ Histoire d’une âme , els escrits autobiogràfics de Teresa de Lisieux

És autor de dos volums autobiogràfics, Vida d’enfant 1894 i Lo varlet de mas 1898, model de prosa occitana

Tractà temes autobiogràfics i records personals amb una visió aristocratitzant — Images d’Épinal 1937, La nimphe Europe 1960—, i personatges històrics Churchill ou le courage 1956, etc

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València i els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres

Ha publicat The Floating Opera 1956, Chimera 1972, Letters 1979, que ha estat comparada —per la complexitat— amb l' Ulisses de Joyce, Sabbatical 1982, que conté elements autobiogràfics, The Last Voyage of Somebody the Sailor 1991, Once Upon a Time 1994, entre d’altres

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament

La seva obra, plena d’elements autobiogràfics, intenta de recollir una àmplia visió del seu país, dels seus homes i dels seus problemes Cal esmentar-ne Look Homeward, Angel 1929, Of Time and the River 1935, The Web and the Rock 1939 i You can't go Home Again 1940

Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926