Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
El jutge de Schleswig Holstein rebutja per segon cop extradir Carles Puigdemont per rebel·lió
El tribunal de Schleswig-Holstein no modifica la posició d'extradir el president de la Generalitat Carles Puigdemont per rebellió en un comunicat de resposta a la segona petició del jutge espanyol Pablo Llarena, que acompanyava de noves proves que suposadament avalaven aquest delicte La primera denegació d'extradició tingué lloc el 5 d'abril Hores abans, el jutjat havia refusat la petició de presó preventiva de la fiscalia
disputa de Tortosa
Història
Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeocristiana començades a Tortosa el 7 de febrer de 1413 i closes a Sant Mateu del Maestrat el 13 de novembre de 1414.
Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del…
Agència Internacional d’Energia Atòmica
Dret internacional
Institució creada el 1957 per les Nacions Unides i dependent d’aquesta organització que s’ocupa de temes relacionats amb l’ús de l’energia nuclear en l’àmbit internacional.
La seva seu és a Viena La junta de govern és elegida per la Conferència General, formada per representants dels estats membres 138 el 2005 Les seves tasques principals són garantir i promoure el desenvolupament de l’energia nuclear per a aplicacions pacífiques, i supervisar-ne i assessorar-ne el grau de seguretat prevenció de fuites, protecció contra les radiacions, control de residus, etc És l’organisme encarregat de supervisar el Tractat de No-proliferació desarmament i de dur a terme les inspeccions per tal d’evitar la fabricació i emmagatzemament d’armes nuclears Collabora amb un gran…
Lingüística 2010
Lingüística i sociolingüística
L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
El retorn dels “papers de Salamanca”
Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…
Ensenyament 2011
Educació
Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011 El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost obres i manteniment de les installacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model lingüístic de l’escola…
Ensenyament 2017
Educació
L’any 2017, Catalunya va ser sacsejada per una onada d’innovació pedagògica Durant aquest any es va reconèixer de manera força consensuada, en gran part gràcies a les neurociències, que no tot l’alumnat té les mateixes necessitats i que, per tant, no té sentit que es vulgui que tothom faci el mateix i de la mateixa manera D’altra banda, també es va reivindicar la pedagogia en la societat del segle XXI a través de la Declaració social per la pedagogia, que el 15 de juny van signar la Societat Catalana de Pedagogia filial de l’IEC i el Collegi de Pedagogs de Catalunya a l’Institut d’Estudis…
Lingüística 2011
Lingüística i sociolingüística
La posició del català com a llengua de demografia mitjana es va refermar amb l’actualització del nombre de parlants de català, que ascendeix a 9,7 milions de persones segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT–IEC A més, la població total dels territoris de llengua catalana és de 13,6 milions d’habitants Així, la xifra total de parlants de català és més gran que la que hi havia al començament de la dècada anterior, la qual cosa indica una certa capacitat de manteniment demogràfic del català, amb certa atracció de nous parlants A pesar de tot, aquesta capacitat general s’ha vist superada per l…
Una nova revolució energètica: les centrals nuclears
Els inicis Els orígens de l’energia nuclear a l’Estat espanyol estan lligats tant a factors energètics com a concepcions de geostratègia militar, ja que al final de la dècada del 1940 i durant la dècada del 1950 es va pretendre que les Forces Armades disposessin de la bomba atòmica De fet, l’impacte que tingueren les bombes atòmiques d’Hirosima i Nagasaki agost del 1945 conduí a un replantejament de la guerra, com ja s’evidencià a l’octubre d’aquell any, quan per una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç es reservaven per a l’Estat els jaciments d’urani existents en 14 províncies allegant…