Resultats de la cerca

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Cronista oficial de l’imperi Otomà, la seva obra històrica 1730, compendi d’altres d’autors anteriors, algunes d’elles avui perdudes, fou reeditada el 1884

Cadi de València Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rīḫ al-dawla al-lamtūniyya , avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayān almugrib d’ibn ‘Iḏārī

És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors especialment pel Bayān al-mugrib d’ibn ‘Iḏārī La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials

D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602, que conté informacions avui encara interessants Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg

D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat

Fou director de Lo Geronés i del diari La Renaixença de Barcelona, president de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Collaborà en la Revista de Gerona , Lo Rat - Penat , La Gramalla , L’Avenç i La Ilustració Catalana Publicà un dels primers treballs moderns importants sobre Empúries Noticia histórico-arqueológica de Emporion 1879 i Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña 1895 Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de…

Estudià medicina a Madrid, on després 1931 fou catedràtic d’endocrinologia Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición 1914, Don Juan 1940,…