Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
azimut
Electrònica i informàtica
Física
En l’enregistrament de senyals elèctrics sobre cinta magnètica, angle que forma l’entreferro del cap d’enregistrament o de reproducció amb la perpendicular a la direcció d’avanç de la cinta magnètica.
Hom diu que l’ajust de l’azimut és correcte quan el seu valor és de zero graus
azimut
Electrònica i informàtica
Fixats una antena determinada i un punt qualsevol, angle format entre la direcció des d’aquest punt cap a l’antena i la direcció del meridià.
azimut
Geologia
Angle, comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa; aquesta direcció és la determinada pel radi del cercle graduat del goniòmetre, que passa per l’origen d’aquest cercle.
Així, l’angle format per dues direccions AB i AE serà expressat per EAB = Θ ab- Θ ae , essent Θ ab i Θ ae els azimuts de les direccions corresponents en general, la mesura d’un angle serà la diferència dels azimuts dels seus costats
azimut
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
azimut nàutic
Astronomia
Arc d’horitzó, comptat des del nord i vers l’est fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 360°
azimut astronòmic
Astronomia
Arc d’horitzó que va des del punt cardinal nord per a l’observador situat a l’hemisferi sud, fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià
azimut nàutic per quadrants
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 90° El punt d’origen i la direcció són indicats amb lletres representatives de cada un dels punts cardinals
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle…
tangent d’altura
Transports
Recta d’altura tangent al cercle d’altures iguals.
La seva direcció és sempre perpendicular a l’azimut de l’astre recta d’altura, situació