Resultats de la cerca

Segons les fonts extrabíbliques, sembla que era fill de Nabonid i corregent seu des del 541 aC morí el 539 aC quan Ciros prengué Babilònia

Amb aquest nom en llatí Lucifer la Vulgata tradueix el mot hebreu helel , “estel brillant”, que Isaïes aplicà al rei de Babilònia A l’edat mitjana hom interpretà que el text es referia a Satanàs

Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia

Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra

Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a …

És autor de la primera part del llibre de Zacaries capítols 1-8, on consten diversos oracles i vuit visions referents a la protecció de Jahvé sobre el poble rescatat de la deportació a Babilònia i la restauració del temple La segona part del Llibre capítols 9-14, anomenada Deutero-Zacaries , és un recull d’oracles apocalíptics de diverses èpoques, alguns dels quals preexílics i d’altres del temps dels Macabeus

Parts i versions de la Bíblia El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, diminutiu de βίβλοέ, que significa ‘full escrit’ A partir del segle XIII hom començà a interpretar-lo com un singular llatí, forma que ha estat assumida per les llengües modernes Els cristians divideixen la collecció bíblica en dues parts Antic Testament i Nou Testament La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist El mot Testament és convencional La versió grega dels Setanta tradueix berit per διαφhκη, que…