Resultats de la cerca

π s’aproxima per 25/8 babilonis, 16/9 2 egipcis, 3 xinesos

Considerat com el déu del cel i el pare dels déus, gaudí de gran prestigi fins a l’època selèucida, quan encara es mantenia viu el seu culte a Uruk Tenia dues esposes Antu per als assiris i babilonis An o Ki per als sumeris i, posteriorment, Inanna-Ištar

Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea

Déu del Sol, ho era també de la justícia i de l’equitat Era venerat a Zararim Larsa i a Sippar Fill del déu lunar Nanna corresponent al semític Sin i de Ningal, era espòs de Shemirda corresponent a l’Aya semítica, de la qual tingué un fill, Šakan, déu de les cabres, les gazeles i altres animals de l’estepa

Regió subterrània o infraoceànica, els morts hi portaven una existència caracteritzada per la negació de tota activitat i plaer, bé que també entesa sovint com a oberta a l’esperança messiànica Hom no en troba descripcions precises en la Bíblia, però consta que els babilonis el representaven com una ciutat de set portes i set muralles

Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII

Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat

Per als babilonis i els grecs constituïa 1/60 part del talent A Babilònia, la mina lleugera tenia un pes de 436,6g, mentre que la mina pesant era exactament el doble A Grècia, la mina del sistema aticoeuboic que s’imposà als altres tenia el mateix pes Emprada també pels hebreus i pels egipcis, a l’època hellenística el seu pes era de 485,18 g

Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia

Habitada a partir del IV millenni, només tingué un gran desenvolupament durant l’època sargònida ~700-612 aC, quan fou la capital d’Assíria Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis Excavada des del 1847 Layard, hi foren descoberts el palau de Sennàquerib, el temple de Nabū i el d’Ištar, la important biblioteca d’Assurbanipal, que contenia unes 20000 tauletes, la muralla de la vila i una complexa xarxa de canals