Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
séquia reial del Xúquer
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
mandarina
Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…
garrofer del diable
Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
alfacipermetrín
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cotó, cereals, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 2 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
benomil
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels benzimidazoles i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu i curatiu És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 14 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
deltametrín
Química
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels piretroides que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte, sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cereals, cítrics, fruiters, vinya i plantes d’horta i ornamentals També és utilitzat en tractaments de postcollita per a desinfecció de grans de cereals i lleguminoses Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 3 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
carbendazim
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels benzimidazoles i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu i curatiu És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, i hom també l’usa en desinfecció de llavors Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
permetrín
Química
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels piretroides que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sobre plagues resistents a altres insecticides, però sense activitat acaricida.
És autoritzat en conreus de cotó, cítrics, fruiters, melca, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat varia entre 7 i 21 dies, segons del conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, granulat o pols mullable i l’empresa que la comercialitza