Resultats de la cerca

És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia

Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat

Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies…

Des del s XIII l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters a peu com a força principal de la infanteria També n'hi havia a cavall, auxiliars dels cavallers, i a l’armada els ballesters eren la principal arma del combat naval a distància els ballesters catalans, elogiats per Ramon Muntaner, foren famosos a l’edat mitjana Les ordinacions navals catalanes del 1258 precisaven que cada ballester havia de tenir dues ballestes de dos peus, una d’estrep i tres-centes sagetes L’aparició de les armes de foc determinà la seva desaparició al s XVII A València integraren el Centenar de…

A Barcelona els ballesters eren agrupats en gremi des del 1257, amb una confraria sota l’advocació de sant Eloi A Palma els ballesters formaren una sola confraria amb els ferrers

Exercí la professió a Barcelona És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de glosses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i finalment provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles És autor d’una comèdia Amor destrona monarcas, Barcelona 1778, de diversos elogis panegírics circumstancials, d’una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del Beato Juan de Ribera València 1797 i de poesies i cançons religioses —algunes foren musicades— en català i en castellà

Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums Hierologia Lió 1615

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

Actiu ja al període 1820-23, combaté contra els carlins el 1833, i al juliol del 1834 dirigí, com a comandant de la Milícia Nacional, la defensa de Castelló de la Plana, atacada per Ramon Cabrera El 1868 formà part de la junta revolucionària Fou diputat per Castelló de la Plana, alcalde i governador interí de la mateixa ciutat