Àrea de nidificació del ballester (Apus melba) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival. En migració pot ésser observat pràcticament arreu. Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià; a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions.
Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’instal·len en les seves colònies de cria. Alguns exemplars semblen marxar ja a l’agost, encara que l’època normal de partida es produeix durant els mesos de setembre-octubre, i els darrers marxen cap al final d’aquest últim mes. Hi ha, però, dues citacions interessants d’aquesta espècie, fora del seu període estival. Corresponen al 08.12.72 i al 08.02.80; en ambdues s’observa solament un exemplar volant sobre el nucli urbà de Mataró. La posta té lloc des del final de maig fins als primers dies de juny i els joves surten del niu al final de juliol.
Igual que tots els falciots, el ballester no pot posar-se a terra a causa de la petitesa de les seves potes i de la gran longitud de les ales. Per aquest motiu, quan necessita parar-se ha de buscar llocs on després, per sortir, es pugui deixar caure al buit. Això, ho aconsegueix als cingles, que constitueixen el seu hàbitat durant l’època reproductora, perquè, a més, li proporcionen llocs on instal·lar el niu. El podem trobar en els grans penya-segats tallats verticalment, bé siguin marins o de l’interior; en aquests últims, té especial predilecció pels congosts, particularment abundants als Prepirineus. La natura d’aquests cingles li és indiferent, ja que fins i tot s’instal·la en grans talussos argilosos d’origen fluvial. Cal remarcar el fet que, des dels anys seixanta, el ballester aprofita per a nidificar les parets de les construccions humanes, semblantment al falciot negre (Apus apus). Sembla haver-se observat fins i tot que, mentre que les colònies instal·lades als penya-segats es troben en regressió, el nombre d’elles que es forma en nuclis urbans va en augment. En concret, es coneixen colònies d’aquesta especie en nuclis urbans del Vallès Occidental (Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Ripollet i Mollet) i del Bages (Monistrol de Montserrat i Rajadell) i també a Barcelona ciutat, i és molt probable que n’hi hagi d’altres.
El ballester instal·la el niu a les escletxes i forats que troba als cingles i a les parets; forma normalment colònies, amb un nombre variable de parelles, que es mantenen d’un any per l’altre. Als Països Catalans es reprodueix arreu on troba indrets apropiats per a fer-ho, llevat de les planes interiors i de les grans altituds dels Pirineus. Encara que es coneix la desaparició d’alguna colònia establerta en penya-segats, la seva població sembla mantenir-se estable, perquè, paral·lelament se n’han trobat de noves en nuclis urbans.