Resultats de la cerca

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…

Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un perfecte…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…

La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates franceses 1706-14,…

Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques còpies de violins…

Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88

Conreà el retrat, especialment al pastel, des del 1745 La seva tècnica l’obligà a viatjar arreu d’Europa a causa de la forta competència de MQde La Tour Entre els seus principals retrats, d’un viu colorit, cal esmentar els de La duquessa d’Ayen 1748, Mme de Sorquainville 1749 i Abraham van Robais 1767, tots tres al Musée du Louvre