Resultats de la cerca

És jugat entre quatre jugadors i amb dues baralles de cinquanta-dos naips, la primera de les quals hom reparteix íntegrament i la segona serveix per a establir els atots

Era fill d’ Antoni II , a la mort del qual s’originaren baralles familiars per l’obtenció del ducat A la fi, Muḥammad II imposà Francesc II però aquest es revoltà contra els turcs i fou derrotat el 1460

Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia El rei el nomenà superinspector dels peritatges que feien els cirurgians de les lesions causades en baralles

Hom hi juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers 4 jòquers i 8 dosos Hi poden prendre part fins a sis jugadors El joc consisteix a prendre, a cada volta, una carta de la pila i deixar-ne una de les pròpies, per tal d’arribar a fer combinacions mínimes de tres cartes d’igual valor, i intentar d’aconseguir una combinació de set cartes del mateix valor canastra

Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Amb Constantí Llombart publicà Cabotes i calaveres 1877 Fou també autor dels llibres Baladas y cantares 1870, Qüentos vells i baralles noves 1876, Gegants i nanos 1895, De l’agre dolç 1900, Filigranas íntimas 1897, Las mujeres en camisa 1878, Maremagnum 1872, Música celestial 1882, Trigo y paja 1874, Camelias 1880 i d’algunes obres teatrals La seva producció, sovint procaç, tingué una certa acceptació durant la seva època

Fill de Teodosi I, el qual repartí l’Imperi entre ell i Honori, donant al primer el d’Orient i a l’altre el d’Occident El 383, fou nomenat August pel seu pare, i posat sota la protecció d’Estilicó Fou el primer emperador d’Orient 395, amb seu a Constantinoble El seu regnat fou una successió de baralles àuliques, i només es mantingué per la mà forta d’Antemi que fortificà la frontera del Danubi contra els huns