Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
concordança
Geologia
Relació de paral·lelisme entre dues capes sedimentàries.
En general representa una continuïtat ininterrompuda en la sedimentació en els casos en què hi ha hagut interrupció, ha estat prou curta perquè durant aquest temps no s’hagi manifestat cap fenomen d’erosió o de basculament tectònic
llei de Scheimpflug
Fotografia
Llei que estableix que, en fotografia, la màxima nitidesa s’aconsegueix quan la intersecció del pla principal de l’objecte, del pla de l’objectiu i del pla de la pel·lícula és una línia recta.
La llei de Scheimpflug només es pot aplicar a càmeres de banc òptic, que permeten el basculament i la inclinació dels panells que suporten l’objectiu i l’emulsió o sensor digital Si s’aplica la llei a càmeres rígides, es comprova que el pla de màxima nitidesa serà parallel al pla de l’emulsió, que al seu torn és parallel al pla de l’objectiu, ja que tots els plans parallels coincideixen en l’infinit
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…
aleta dorsal
El coleccionista de instantes (CC BY-SA 2.0)
Ictiologia
Aleta imparella del dors dels peixos i d’alguns cetacis que evita el basculament lateral del cos.
L’aleta dorsal es pot transformar en una ventosa, com en la rèmora pot ser allargada en forma d’esquer, com tenen els lòfids, o pot ser espinosa o verinosa, com en l’aranya
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’autosaturació…
La fossa de la Cerdanya
Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
La fossa del Conflent
Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…
Les grans unitats geològiques dels Països Catalans a la llum de la tectònica de plaques
Com en el conjunt de la regió mediterrània occidental, als Països Catalans les diverses unitats geològiques que es distingeixen representen àrees que han tingut una evolució diferent en el transcurs de les èpoques considerades a les pàgines precedents, és a dir a partir dels temps paleozoics O, a alguns efectes, des del final de l’orogènia herciniana, desenvolupada al Carbonífer Aquesta evolució diferenciada va lligada essencialment a les posicions de les diferents àrees en les plaques que s’han individualitzat i s’han mogut les unes respecte a les altres durant el temps en qüestió Com pertot…