Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
batent
Música
Peça sobre la qual recolzen els martells dels instruments cordòfons de teclat quan la tecla ha retornat al seu punt de repòs.
Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla
batent
Música
Llistó de fusta folrat per una cara, sobre la qual reposen els martellets del piano.
batent
Lloc on bat el vent, la pluja, el sol, la llum, etc, baterell, bat.
guitarra batent
Guitarra batent
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, variant de la guitarra espanyola de cinc ordres (guitarra), que es toca amb un plectre.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible Les cordes, generalment metàlliques, estan distribuïdes en cinc…
rebat
Construcció i obres públiques
Part d’un marc, rebaixada de gruix, on ha de venir a ajustar-se, a batre, la fulla d’una porta, d’una finestra, on ha d’ajustar un quadre, etc.
El rebat dels bastiments d’una porta o d’una finestra és anomenat també batent
llengüeta
Música
Peça de metall, canya o fusta, flexible i petita, les vibracions de la qual produeixen la sonoritat de diversos instruments aeròfons.
Pot ésser lliure com en l’harmònica, l’acordió, etc, simple batent clarinet, saxofon, els jocs de llengüeteria de l’orgue o bé doble oboè, corn anglès, fagot, etc
dupondi
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de bronze que equivalia a dos asos.
Durant la república duia el cap de Minerva a l’anvers i al revers, una proa de nau amb la marca de valor II Hom continuà batent-ne durant l’Imperi fins que Trajà i Trebonià deixaren d’encunyar-ne
escopidor
Construcció i obres públiques
Defensa de fusta, rajola, etc, posada a la part baixa d’un portal, obertura, etc, perquè escupi l’aigua de la pluja cap a l’exterior.
En el bastiment, el travesser inferior fa d’escopidor, mentre que en el batent sigui porta o finestra és una peça afegida Per a complir la seva missió l’escopidor té per sobre un pla inclinat cap a l’exterior, i per sota, una canaleta que fa caure les gotes que s’escorren per l’escopidor i priva que, per capillaritat, puguin penetrar cap a dintre