Resultats de la cerca

Boxejà en totes les categories Fou campió d’Europa dels pesos wèlters 1911, mitjans 1912 i pesants 1913 Guanyà el títol mundial dels semipesants 1920 en batre Batting Levinsky per KO Es retirà el 1927

Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries

Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Membre del CN Reus Ploms, el 2006 destacà en guanyar la prova de llançament de corda del Campionat d’Espanya júnior i en batre el rècord estatal d’aquesta modalitat El 2008 fou campiona de Catalunya de clubs i aconseguí, a títol individual, dues medalles de plata i una de bronze També guanyà la medalla de plata en 4 × 25 m maniquí i en taula doble en el Campionat d’Europa júnior 2008 Participà en proves com la Nivea Cup 2006, la German Cup 2006, la Colmar Cup 2008, l’Obert d’Eindhoven 2009 i en diversos Campionats d’Espanya per autonomies

Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més

Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes reials

Dirigí la Societat Coral Esmeralda, fundada el 1857 L’any 1862 muntà una organització parallela a la de JA Clavé, amb corals no claverianes, i el 1865 creà la Societat Coral Barcino, refundació de l’Esmeralda Entre el 1872 i el 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino , rèplica d' El Eco de Euterpe  de Clavé Escriví nombroses obres corals, com La Caridad , Lo somni d’un infant , A orillas del Ebro , A segar el blat ,   Crit de guerra , La nit , Al batre , La nina de l’Empordà ,  La donzella de la costa i Dins la barqueta , entre d’altres

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456