Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
batre
Alimentació
Operar mecànicament sobre aliments líquids o pastosos a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa ( marshmallow
), la formació d’una emulsió (maionesa, margarina, mantega) o la cristal·lització fina d’una solució saturada ( fondant
).
batedora
Alimentació
Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent
gelat
Noia menjant un gelat
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments (sucre, ous o derivats, greix, estimulants i fruita i derivats) amb additius (aromatitzants, texturitzants —espessidors i tensioactius—, colorants i àcids orgànics).
La composició és variada, com també les formes comercials talls, cornets, bastons, a vegades amb coberta de xocolata En alguns gelats, l’aigua substitueix totalment o parcialment la llet sorbets El valor nutritiu dels gelats —especialment si contenen llet— és important L’augment de volum a causa de l’aire incorporat en batre'l overrun influeix sobre la textura Hi són essencials la higienització i el condicionament en fred, puix que pot ésser vehicle de gèrmens nocius
batedora
batedora
Alimentació
Aparell culinari que permet de triturar i de mesclar els aliments.
Consta d’un motor que gira a gran velocitat unes 10000 rpm quan es tracta de triturar, o a una velocitat inferior si només ha de batre o mesclar, i d’un sistema de ganivetes o d’espàtules que giren dins un recipient
mantega
Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
muntar
Alimentació
Batre (aliments líquids) a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa i fer-la pujar.
texturització
Alimentació
Procés tecnològic que pot utilitzar diferents operacions bàsiques, com ara filar amb canvi de pH, extrudir, batre, etc, un producte alimentari, per a aconseguir de canviar-ne la textura amb la finalitat de fer-la més apta per al consumidor.
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…