Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
bel·ligerància
Dret internacional
Situació de l’estat que participa en una guerra.
Comporta l’obligació de respectar les normes del dret internacional sobre la guerra El reconeixement d’una situació de belligerància s’ha estès a casos d’insurrecció de territoris colonials contra la metròpolis en les guerres civils, amb l’objecte que la lluita es mantingui dins la norma jurídica del dret de guerra
bel·ligerància
Dret que és reconegut a algú (pels seus mèrits, etc.) de prendre part en una contesa, discussió, etc.
patruller
Transports
Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat d’artilleria reduïda, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins.
És emprat per a la vigilància contra les aeronaus i els submarins i, també, com a escorta de combois En temps de no-belligerància, els patrullers solen ésser dedicats a tasques de guardacostes
Nou delegat del Govern espanyol a Catalunya
En una cerimònia presidida per la vicepresidenta del Govern i ministra d’Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, pren possessió el nou delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo Millo substitueix María de los Llanos de Luna, que ocupava el càrrec des del 2012, i que s’havia significat per la seva belligerància contra el sobiranisme català
Joan Vilaseca i Masferrer
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Era industrial impressor Fou membre del Centre Republicà i es destacà per la seva actitud catalanista i progressista, per la qual fou desterrat alguns cops Collaborà a “La Veu Sallentina” i dirigí el periòdic “La Xispa Elèctrica” 1911 Publicà el volum Recull de poemes 1927 i Sallent 1928 Entre el 1885 i el 1910, estrenà a Sallent o a Manresa diverses comedietes i sarsueles L’última calaverada , publicada a Manresa el 1895, La belligerància , L’any nou i l’any vell , Flor solitària i La festa de l’arbre i el 1918, el quadre dramàtic Víctimes del mar Fou conegut com a Juanitu Català
Francesc Comte
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Fou notari d’Illa 1531-78 i estigué al servei de Jeroni de Pinós, en contacte amb el cercle literari format al seu entorn Escriví una composició poètica dedicada a Joan ↑ Pujol , que aquest li contestà totes dues foren publicades a l’edició de la poesia de Pujol 1573 El 1586 enllestí les Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , dedicada al bisbe d’Elna Joan Terés, que resta-ren inèdites En circularen còpies manuscrites alss XVII i XVIII se’n feu una edició parcial al final del XIX L’obra està dividida en dues parts, una primera de descripció geogràfica dels…
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…
Francesc Frutos i Gras
Política
Polític, conegut per Paco Frutos.
Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…
Roda de premsa del president Carles Puigdemont des de Brussel·les
Des del Press Club de Brusselles, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, convoca una roda de premsa àmpliament seguida per mitjans internacionals en la qual explica en català, castellà i francès la seva presència a la ciutat i la dels membres del Govern que no són a la capital belga El president desmenteix que pretengui demanar asil polític Ho fa, diu, per "actuar amb llibertat i seguretat" i obtenir "garanties que no hi ha a Espanya" També explica que estar a Brusselles li permet denunciar "la politització de la justícia espanyola i fer evident el problema català al…
El Mundo
©
Periodisme
Diari generalista en castellà fundat el 23 d’octubre de 1989 a Madrid, on té la seu, per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González, entre d’altres.
S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades irregularitats de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina