Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
acritarcs
Biologia
Microfòssils esfèrics o subesfèrics d’origen incert, habitualment d’una mida entre poc menys d’1 micròmetre fins a 100 de diàmetre.
Són restes de microorganismes bentònics o planctònics i constitueixen una font d’informació important del Proterozoic i dels primers temps del Fanerozoic
pteràspids
Paleontologia
Família de peixos fòssils ciclòstoms, propis del Silurià i el Devonià.
Tenien la part anterior del cos ampla i la posterior estilitzada Habitaven les aigües dolces, eren bentònics, mals nedadors i tenien el cos cobert de plaques dures
rinobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, de cos allargat i deprimit, la forma del qual recorda la d’una guitarra; les aletes pectorals es fusionen lateralment amb el cap, i tenen dues aletes dorsals iguals i la caudal ben desenvolupada.
Són ovovivípars Costaners bentònics, habiten als fons de sorra i fang, on es nodreixen d’altres peixos i d’invertebrats Habiten a les costes dels Països Catalans
decàpodes
© C.I.C: Moià
Zoologia
Ordre de cefalòpodes dibranquis, amb vuit braços i dos tentacles amb ventoses pedunculades, embut fixat al mantell, closca sempre present i mantell proveït d’una aleta natatòria.
Comprèn, entre d’altres, els calamars i les sípies Alguns d’ells són abissals, però la majoria són bentònics litorals, i n'hi ha alguns de pelàgics
poliplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals primitius de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques més o menys articulades.
Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus
tectibranquis
Zoologia
Ordre de gastròpodes de la subclasse dels opistobranquis caracteritzat pel fet de tenir les brànquies situades al costat dret de la cavitat paleal i ésser proveït sempre de closca, externa o bé recoberta pel mantell.
Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca
monotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de conquilla generalment espiralada, que, per reducció dels òrgans del cantó dret, posseeixen solament una brànquia, una aurícula i un nefridi.
És un grup molt nombrós, principalment marí, que té, però, representants a les aigües dolces i terrestres Enclou espècies fitòfagues i depredadores Típicament són animals bentònics, encara que hi ha tot un subordre, el dels heteròpodes, d’animals planctònics
foronidis
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofòforats integrada per animals amb el cos allargat i dividit en prosoma, mesosoma i metasoma.
L’aparell circulatori és tancat, el sistema nerviós és hiponeure i l’aparell excretor té dos nefridis Són hermafrodites i presenten les gònades separades El desenvolupament és indirecte, amb una larva actinotroca Habiten a l’interior de tubs secretats per ells mateixos Tots són marins, litorals i bentònics
halibut
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, que ateny fins a 2 m de llargària i més de 200 kg de pes; és el més gros dels peixos plans.
El cos és oval i llarguer, i té la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret Molt golut, s’alimenta d’altres peixos i d’invertebrats bentònics Habita a l’Atlàntic nord, i és d’una gran importància econòmica Hom el pesca a l’arrossegada i al palangre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina