Resultats de la cerca

Collaborà a Joventut , Lo Geronés , etc Publicà els llibres Ombres 1906, Terra de gestes i de beutat, L’anell triangular de la Deessa i l’obra pòstuma Proses del viure a Solius 1922 En pintura conreà el paisatge Fou regidor a Girona per la Lliga Regionalista

Vida i obra Fou pedagog Regentà un negoci editorial Collaborà a “Joventut”, “Lletres”, La Illustració Catalana , “Lo Geronès”, “Armonia”, “Studi” i “Lectura”, entre d’altres Publicà nombroses obres didàctiques, de divulgació i d’erudició Cal destacar Art popular i de la llar a Catalunya 1926, El bon company 1931, Empúries i Roses 1934, Estampes 1934, Gerona histórica 1940, Biografías de gerundenses 1948 i Els setges de Girona el 1808 i el 1809 1962 La seva obra literària, influïda pel modernisme, s’inscriu en un realisme de notes crues i punyents És autor del recull de quadres rurals Proses…

Vida i obra També fou pintor El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de “L’Enderroch”, “Lletres”, “Cultura” i “Ploma i Llapis” També collaborà a “Joventut”, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea El 1917 fou elegit regidor de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona Escriptor modernista, publicà un recull de proses i narracions decadentistes titulat Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…

Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del s XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou…

En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una isoglossa…