Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
bibliògraf | bibliògrafa
Persona que escriu sobre llibres, tracta dels problemes referents a l’autor, la data d’impressió, la tipografia, les edicions, etc.
bibliògraf | bibliògrafa
Persona entesa en bibliografia, que domina els mètodes de descripció material del llibre, prepara llistes bibliogràfiques i redacta catàlegs.
Claudio Sartori
Música
Musicòleg i bibliògraf italià.
Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència per a la…
Francesc Vicent Pérez i Bàier
Literatura catalana
Erudit, hebraista i bibliògraf.
Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo…
Ramon Miquel i Planas
Literatura catalana
Poeta, novel·lista, crític literari, traductor, editor i bibliògraf.
Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats De jove collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i “Joventut”, on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de “Revista Ibérica de Ex libris” 1903-06 i, especialment, de “…
Marià Aguiló i Fuster
Historiografia catalana
Poeta, bibliògraf, bibliòfil, filòleg, erudit, editor i folklorista.
Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, vinguda a menys al llarg de la segona meitat del s XVIII, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear, i el 1844, fugint de l’ambient asfixiant que envoltava les persones de la seva condició a la Mallorca de la primera meitat del s XIX, es traslladà a Barcelona, on estudià la carrera de dret i, gràcies a les gestions de Joaquim Rubió i Ors i Pau Piferrer, entrà a treballar a la Biblioteca Pública i Provincial la biblioteca de la Universitat de Barcelona La feina de bibliotecari es convertí en la seva professió, que compaginà amb…
Es publica a Mallorca la Biblioteca de escritores baleares, de Joaquim Maria Bover de Rosselló
Es publica a Mallorca la Biblioteca de escritores baleares, de l’historiador i bibliògraf Joaquim Maria Bover de Rosselló
Inici de publicació del Diccionario de escritores y artistas catalanes, d'Antoni Elias i de Molins
Es comença a publicar el Diccionario de escritores y artistas catalanes, de l’historiador i bibliògraf Antoni Elias i de Molins
Josep Rodrigues
Literatura catalana
Bibliògraf.
Vida i obra Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Seguí i Francès, R 2005 Vegeu bibliografia
Pere Salvà i Mallén
Literatura catalana
Bibliògraf.
Seguí el seu pare, Vicent Salvà, a l’exili, el 1824, i estigué, entre el 1830 i el 1834, al capdavant de la llibreria que obriren a Londres i, a partir del 1834, a la de París El 1847 retornà definitivament a València Publicà el Cancionero de la Academia de los Nocturnos 1869, a partir del manuscrit de la biblioteca formada pel seu pare, el catàleg de la qual elaborà per a la impremta Catálogo de la biblioteca de Salvá, escrito por D Pedro Salvá y Mallen , 1872
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina