Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bigueta
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces ceràmiques que, disposades l’una a continuació de l’altra, formen una filera que amb d’altres, constituïdes de la mateixa manera i disposades al seu costat, formen un sostre sense revoltons.
bigueta
Construcció i obres públiques
Biga petita, metàl·lica o de formigó, especialment la que en un sostre amb revoltons, els sosté.
Pont de Galba (Font-rabiosa)
Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a…
corretja
Construcció i obres públiques
Bigueta col·locada horitzontalment, recolzada damunt dues encavallades o dues bigues, i que serveix alhora de recolzament als cabirons per tal de formar la coberta o teulada.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
La marginació social i la segregació religiosa
La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…