Resultats de la cerca

Iniciat en el camp de l’automobilisme, vers el 1910 creà un model de biplà amb el qual Eugène Renaux aterrà al cim del Puèi de Dòma, i durant la Primera Guerra Mundial equipà l’exèrcit francès Acabada la guerra, s’associà amb el seu germà Henri per a la construcció de diversos tipus d’aeronaus

Junt amb Arthur Whitten Brown, el 14 de juny de 1919 s’envolà a Terranova amb un biplà Vimy-Vickers, i travessà per primer cop l’Atlàntic nord sense escales Arribà a Irlanda 16 h 27 min més tard, després de recórrer 3032 km a una velocitat mitjana de 195 km/h Ennoblit, rebé el tractament de Sir S'estimbà amb el seu aparell

Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi

Ingressà com a alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona el 1929 Portà el seu biplà Hanriot Clerget a l’aeròdrom de Ca n’Oriac de Sabadell, en l’època que era l’únic avió que s’hi hostatjava Participà en el primer festival aeri de Ca n’Oriac 1931 i en diversos concursos i festivals provincials, com el d’Igualada 1930 Fou molt conegut pels vols de passatgers que feia habitualment per Sabadell, com també pels bateigs de cel i pels llançaments de planadors Fou un dels precursors de l’Aeroclub de Sabadell formant part de l’equip de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931

Juntament amb el seu germà Wilbur Wright Millville 1867 — Dayton 1912 el 1900 construí un model de planador posteriorment en féu d’altres de millorats i perfeccionats, i el 1903 un biplà proveït d’un motor de 16 CV i amb dues hèlixs, amb el qual, el mes de desembre del mateix any, Orville efectuà el primer vol mecànic, després dels de Clément Ader 1841-1925, efectuats des del 1890 al 1897, a Kitty Hawk Carolina del Nord, de 266 metres de recorregut i una durada de 59 segons El 1905 volaren 39 quilòmetres en circuit tancat, i el 1908 Wilbur es traslladà a Europa, on entrà en…

Enginyer industrial, dedicà part de la seva vida a l’aviació Dissenyà el primer avió que volà a Espanya, un biplà amb motor de 25 CV pilotat pel valencià Joan Olivert que el 5 de setembre de 1909 volà uns metres pels aires de Paterna Membre del consell directiu de l’Associació de Locomoció Aèria, el primer aeroclub de Catalunya, impulsà el primer vol en terres catalanes realitzat per Lucien Mamet al febrer del 1910 Fou també un dels organitzadors de la primera exposició d’aviació celebrada a Barcelona als Salons Reig 1910, on es mostrà, entre altres coses, un aparell a escala real fet per…

S’inicià en el pilotatge als Estats Units el 1985 i debutà professionalment en aviació esportiva el 1988 El 1994 fou la primera pilot de l’Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món i també la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck El 1996 fou subcampiona de la Cursa de les Amèriques, de més de 30000 km, juntament amb la pilot Carol Jensen També aconseguí la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l’Aire 1997 i guanyà el Campionat de la US Air Race 2002 Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i Amèrica del Nord…

Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri…

La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes antisubmarines…