Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
espiral
Biologia
Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.
Els blastòmers fills es colloquen enmig dels pares formant capes horitzontals, on alternen ambdós tipus de blastòmers Aquesta classe de segmentació es anomenada dextrogira si l’espiral va en la mateixa direcció que les agulles del rellotge, i sinistrogira en el cas contrari Es presenta en els anèllids nemertins i poliquets
segmentació
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers…
anisotropia de l’ou
Biologia
Distribució desigual de les substàncies integrants de l’ou.
Determina el diferent capteniment de les cèllules blastòmers que en ulteriors divisions se'n derivaran, i a partir de les quals es formaran els diferents òrgans o teixits
desenvolupament embrionari
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins…
blastoderma
Biologia
Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.
En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel
micròmer
Biologia
Cadascun dels blastòmers petits dels ous que presenten les esferes de segmentació d’una mida desigual.
celoblàstula
Biologia
Blàstula originada d’un ou oligolecític, amb un blastocel central de grans dimensions, envoltat per una capa de blastòmers.
totipotent
Biologia
Dit de la cèl·lula no diferenciada que pot generar un individu nou a partir d’ella mateixa, com és el cas del zigot o dels blastòmers.
embriologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia els embrions en tots els aspectes.
Segons el mètode que segueix en el seu desenvolupament, és descriptiva si estudia morfològicament les distintes fases del desenvolupament, comparada si estudia l’embrió establint les similituds entre els diversos grups taxonòmics, i fisiològica si té per objecte l’estudi funcional dels processos morfogenètics, essent-ne aleshores l' experimental la base empírica Ja Aristòtil tractà de solucionar el problema de l’ontogènia suposant que la substància del fill procedia de la mare, mentre que la forma , o principi creador , era aportada pel pare Aquest fou l’origen de la tesi preformacionista ,…