Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
boix
bcatchpole (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Petit arbre, de la família de les buxàcies, d’uns cinc metres d’alçària màxima (gairebé sempre arbustiu, però, a causa del seu lent creixement i de l’explotació abusiva), de fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l’any (tot i prendre tonalitats vermelloses a l’hivern), flors blanquinoses i perfumades i fruit en càpsula, acabat en 2-4 apèndixs superiors.
Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga…
boix | boixa
boix baleàric
Daniel Cahen (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta semblant al boix, però més robusta (pot arribar a atènyer 15 m d’alçària), de la família de les buxàcies, de fulles més grosses i fruits amb apèndixs més llargs.
Viu a les muntanyes de Mallorca i a l’illa de Cabrera també a la zona litoral del Marroc i en algunes localitats andaluses
grèvol
© Xevi Varela
Botànica
Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies, de 2 a 10 m d’alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil·lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells.
Fruits del grèvol © Xevi Varela Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
galzeran
Luis Nunes Alberto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fil·locladis ovals punxeguts, amb flors trímeres menudes i amb baies rodones i vermelles.
Creix especialment en alzinars
ferrer | ferrera
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380, els calderers…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina