Resultats de la cerca

Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779

Fundà, a París, el grup català Canigó Collaborà, entre altres revistes, a Revue Catalane , on publicà 1915 L’àliga blanca , poema allegòric contra l’imperi alemany

Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a…

S’inicià en la competició l’any 1946 a la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, club del qual fou president des del 1980 Aconseguí una medalla d’or per equips 1971 en el Campionat d’Espanya de Mar Costa i una d’argent 1975 El 1985 obtingué l’argent en el Campionat d’Espanya de clubs Desenvolupà diferents càrrecs directius a les federacions de pesca catalana i espanyola Collaborà habitualment en la revista especialitzada Cañasport

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

Es formà al futbol de base del FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1976 La temporada 1979-80 fou cedit al Valladolid i entre el 1980 i el 1983 jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió Actuava de defensa central i disputà algun partit amistós amb el primer equip del Barça Després d’una cessió a l’Osasuna 1983-85, fitxà per la Unió Esportiva Figueres 1985-93, coincidint amb els millors anys de la història del club empor-danès Com a entrenador ha dirigit el Figueres, el Roses, el Girona i el Barcelona B Entre el 2005 i el 2009 fou seleccionador de Catalunya i…

Es formà com a jugador al Futbol Club Barcelona, club en què jugà durant tota la seva vida esportiva com a defensa dret i amb el qual guanyà tres Copes d’Espanya 1942, 1944, 1947 Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 L’any 1958 abandonà l’hoquei Són fills seus els jugadors d’hoquei sobre herba Ricard i Xavier Cabot Durán

Davantera que s’inicià al Rubí Cent Patins, amb el qual debutà en la màxima categoria femenina el 2002, i també jugà amb l’equip júnior masculí, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya Les temporades 2006-07 i 2007-08 jugà al Jújol de Sant Joan Despí, i guanyà un Campionat d’Espanya absolut i un altre de Catalunya Fou internacional amb la selecció catalana